Dijous, 20 de Maig de 2010
01. ESTRENES CINEAMBIGÚ JUNY 2010
CINEAMBIGÚ segueix oferint una programació de qualitat, amb estrenes de les millors pel·lícules sense distribució comercial i les obres més destacades dels festivals internacionals, atenent al cinema europeu, a l’actualitat del cinema documental, els curtmetratges i l’indie nord-americà, donant oportunitats a nous directors, rastrejant el millor cinema de risc i els films més innovadors. Com sempre, en VOSE i 35 mm.
DIMARTS 1 JUNY | 20:30 i 22:30 h
LOS HEREDEROS
d’Eugenio Polgovsky.
Mèxic, 2008. 90 min. Rodat en DV CAM.
Els nens del camp mexicà comencen a treballar des de petits. Los herederos és un retrat de les seves vides i de la seva lluita diària per la supervivència. Les seves activitats són molt diverses: són camperols i pastors; caminen llargs trajectes per tallar llenya; teixeixen; fan maons; cuiden els seus germans menors; migren amb les seves famílies per treballar a les collites; porten aigua; tallen i pinten fusta per fer alebrijes. En heretar les eines i tècniques dels seus avantpassats, aquests nens també han heretat la misèria. Generació rere generació romanen captius en un cicle de pobresa heretada. Colpidor documental sobre el treball infantil a Mèxic, ha recollit nombrosos premis dins i fora del seu país i ha recorregut els més prestigiosos festivals de cinema del món.
DIMARTS 8 JUNY | 20:30 i 22:30 h
STELLA
de Sylvie Verheyde.
França, 2008. 103min.
Intèrprets: Léora Barbara, Karole Rocher, Benjamin Biolay, Melissa Rodrigues, Laëtitia Guerard, Guillaume Depardieu, Valérie Stroh.
1977. Stella té 11 anys i viu als afores de París, en un barri obrer on els seus pares tenen un bar. Quan comença a estudiar en una prestigiosa escola secundària de París s’obrirà davant d’ella un món totalment oposat a l’entorn en el qual s’ha criat. En la seva classe coneix Gladys, filla de dos intel·lectuals argentins jueus exiliats. A través de les cançons d’aquella època i dels llibres que Stella descobreix a la casa de la seva amiga, la noia va entrant a poc a poc en una altra dimensió: la vida real. Magníficament ambientada en els anys 70, Stella descriu amb minuciós detall el procés educatiu del seu protagonista, en tots els sentits del terme. Entre els seus intèrprets destaquen el cantant Benjamin Biolay, que fa del pare de la nena, i el malaguanyat Guillaume Depardieu.
Premio al mejor guión, Festival Cine Gijón 2008.
DIMARTS 15 JUNY | 20:30 i 22:30 h
BORDER
d’Harutyun Khachatryan.
Armènia, 2009. 82 min.
Intèrprets: Liparit Lipatirian, Manvel Mkhitaryan, David Gasparyan, Nvard Gasparyan.
“Imaginemos que tomamos un western americano y de 1948 (por decir un año), le rasgamos las costuras, desgajamos el armazón, implosionamos su narrativa y deconstruimos su dramática, dejando sólo unas cuantas aristas y vértices ahogados en costumbrismos y agresiva rutina diaria. Desplazamos su carácter fronterizo hacia una zona de nadie desértica, azotada por todo tipo de inclemencias y lo poblamos de una vieja casta (vencible) que parece seguir un régimen temporal desconectado de todo tipo de reloj o calendario. Imaginemos ahora que la narración viene marcada por la mirada de un buey malherido. Pues bien, algo así –y mucho más– es lo que nos ofrece Border. Es una película documental, ligeramente ficcionada, que retrata la vida de hombres/espectros en continua transición, un pueblo nómada encuadrado en plano fijo. Eso la convierte en un relato de finales del siglo XIX, filmado con la inteligencia y el atrevimiento de un esteta del XXI. Sea como fuere, es una de esas películas importantes que nadie debería perderse en un mundo justo y ordenado. Claro que ése no es precisamente el mundo en que vivimos.” (Alejandro G. Calvo)
DIMARTS 22 JUNY | 20:30 i 22:30 h
WHISKY WITH VODKA
d’Andreas Dresen.
Alemanya, 2009. 110 min.
Intèrprets: Henry Hübchen, Corinna Harfouch, Sylvester Groth, Markus Hering.
El protagonista de Whisky with Vodka és l’irascible encara que innegablement dotat i popular actor Otto. Ha estat seleccionat per protagonitzar un melodrama ambientat en els anys vint dirigit per un jove realitzador que no veu l’actor per a aquest paper, ja que és una mica massa gran, una mica massa rabassut i una mica massa difícil de caràcter. En qualsevol cas, el director ha de cedir davant de la pressió del seu productor, que no vol riscs en aquesta cara producció d’època. A partir d’una complexa xarxa de relacions, Andreas Dresen (Verano en Berlín) desenvolupa una narració tragicòmica que flueix harmoniosament mentre els egos es desinflen i emergeix una anàlisi més seriosa de la vida aparentment frívola dels personatges de la pel·lícula.
Mejor Director, Festival Internacional de Cine Karlovy Vary, 2009.
