WHISKY WITH VODKA
d’Andreas Dresen.
Alemanya, 2009. 110 min.
Intèrprets: Henry Hübchen, Corinna Harfouch, Sylvester Groth, Markus Hering.

El protagonista de Whisky with Vodka és l’irascible encara que innegablement dotat i popular actor Otto. Ha estat seleccionat per protagonitzar un melodrama ambientat en els anys vint dirigit per un jove realitzador que no veu l’actor per a aquest paper, ja que és una mica massa gran, una mica massa rabassut i una mica massa difícil de caràcter. En qualsevol cas, el director ha de cedir davant de la pressió del seu productor, que no vol riscs en aquesta cara producció d’època. A partir d’una complexa xarxa de relacions, Andreas Dresen (Verano en Berlín) desenvolupa una narració tragicòmica que flueix harmoniosament mentre els egos es desinflen i emergeix una anàlisi més seriosa de la vida aparentment frívola dels personatges de la pel·lícula.
Mejor Director, Festival Internacional de Cine Karlovy Vary, 2009.

STELLA
de Sylvie Verheyde.
França, 2008. 103min.
Intèrprets: Léora Barbara, Karole Rocher, Benjamin Biolay, Melissa Rodrigues, Laëtitia Guerard, Guillaume Depardieu, Valérie Stroh.

1977. Stella té 11 anys i viu als afores de París, en un barri obrer on els seus pares tenen un bar. Quan comença a estudiar en una prestigiosa escola secundària de París s’obrirà davant d’ella un món totalment oposat a l’entorn en el qual s’ha criat. En la seva classe coneix Gladys, filla de dos intel·lectuals argentins jueus exiliats. A través de les cançons d’aquella època i dels llibres que Stella descobreix a la casa de la seva amiga, la noia va entrant a poc a poc en una altra dimensió: la vida real. Magníficament ambientada en els anys 70, Stella descriu amb minuciós detall el procés educatiu del seu protagonista, en tots els sentits del terme. Entre els seus intèrprets destaquen el cantant Benjamin Biolay, que fa del pare de la nena, i el malaguanyat Guillaume Depardieu.
Premio al mejor guión, Festival Cine Gijón 2008.

Els nens del camp mexicà comencen a treballar des de petits. Los herederos és un retrat de les seves vides i de la seva lluita diària per la supervivència. Les seves activitats són molt diverses: són camperols i pastors; caminen llargs trajectes per tallar llenya; teixeixen; fan maons; cuiden els seus germans menors; migren amb les seves famílies per treballar a les collites; porten aigua; tallen i pinten fusta per fer alebrijes. En heretar les eines i tècniques dels seus avantpassats, aquests nens també han heretat la misèria. Generació rere generació romanen captius en un cicle de pobresa heretada. Colpidor documental sobre el treball  infantil a Mèxic, ha recollit nombrosos premis dins i fora del seu país i ha recorregut els més prestigiosos festivals de cinema del món.

LOST PERSONS AREA
de Caroline Strubbe.
Bèlgica, 2009. 110 min.
Intèrprets: ZoltanMiklos Hadju, Sam Louwyck, Lisbeth Gruwez, Kimke Desart.

Drama sensual sobre la solitud, l’aïllament i la por del rebuig, Lost Persons Area és l’òpera primera de Carolina Strubbe. Bettina  i Marcus són una parella apassionada que viuen en mig del no res, envoltats de pals d’electricitat. Marcus treballa de capatàs en la companyia elèctrica i Bettina dóna menjar als treballadors a la cantina. La seva filla Tessa  de 9 anys deambula per la zona industrial buscant una cosa en la qual distreure’s i saltant-se el col·legi sempre que pot. Quan Marcus contracta un treballador hongarès, la seva vida poc convencional donarà un gir radical. La impressionant fotografia de Nicolas Karakatsanis i la fascinadora actriu que interpreta Tess, mantenen l’espectador pegat a la pantalla en aquest drama intimista que es va alçar amb un premi en l’últim festival de Cannes.
Setmana de la crítica, Cannes 2009

BEESWAX
d’Andrew Bujalski.
EUA, 2009. 100 min.
Intèrprets: Tilly Hatcher, Maggie Hatcher, Alex Karpovsky, Katy O’Connor, Anne Dodge, Janet Pierson, DJ Taitelbaum.

Capdavanter de l’anomenat moviment mumblecore, Andrew Bujalski, firma amb Beeswax la seva tercera pel·lícula, un memorable estudi de caràcters protagonitzat per dues bessones, una d’elles paraplègica, que evoca el cinema verista de Rohmer i Cassavetes  adaptat al s. XXI. La reputació de Bujalski va en augment amb aquesta cinta intel·ligent d’abrupte final, marca de la casa del seu creador. Com és habitual, tots els actors són no-professionals, el que no resta intensitat ni credibilitat a les seves interpretacions. La cinta està rodada a Austin, on fa uns anys es va gestar aquest moviment de cinema de baix pressuposat dins del festival SXSW.

ALL TOMORROW’S PARTIES
d’All Tomorrow’s People y Jonathan Caouette.
Regne Unit, 2009. 82 min.
Amb la participació de Belle And Sebastian, Grizzly Bear, Sonic Youth, Battles, Portishead, Daniel Johnston, Grinderman, Animal Collective, Les Savy Fav, Mogway, Patti Smith, Shellac, the Yeah Yeah Yeahs, A Hawk and a Hacksaw, Fuck Buttons, Micah P Hinson, Mars Volta y Akron/Family entre d’altres.

All Tomorrow’s Parties és un festival de culte que se celebra des de fa deu anys, sempre en complexos estacionals fora del període de vacances, i que ara ja compte amb edicions a Anglaterra i els Estats Units així com escenaris a d’altres festivals com el barceloní Primavera Sound. Cada una de les seves edicions ha estat comisariada per artistes o bandes diferents -des de Mike Patton a Sonic Youth passant per Autechre o el creador dels Simpsons, Matt Groening- i el còctel resultant és la imbatible combinació de música d’avantguarda i ambient de mini-golf. La pel·lícula All Tomorrow’s Parties recull la història del festival a través del material proporcionat pels artistes i els fans en multitud de formats -des de super8 a imatges  de telèfon mòbil- per captar l’energia d’aquest univers musical paral·lel. El cineasta Jonathan Caouette (Tarnation) i el fotògraf Vincent Moon (Arcade Fire: Miror noir) es van encarregar de posar ordre al collage d’imatges i el resultat és un document únic que captura la força de les actuacions però també la passió del públic que assisteix al festival.

EIN FREUND VON MIR
de Sebastian Schipper.
Alemanya, 2006. 84 min.
Intèrprets: Daniel Brühl, Jürgen Vogel, Sabine Timoteo, Peter Kurth, Michael Wittenborn.

Karl (Daniel Brühl), un matemàtic jove i amb èxit, treballa a una companyia d’assegurances que li assigna la feina d’espiar una empresa de lloguer de cotxes. Fent-se passar per un noi que necessita feina, coneixerà Hans, un esperit lliure que no té feina fixa i que fins i tot està disposat a compartir la seva noia amb el seu nou amic. Però encara que aquesta nova amistat porta Karl a conèixer un món nou d’emocions i experiències, els límits del triangle que es crea no són tan clars. La banda sonora, de gran nivell, inclou temes de Savath&Savalas i Gravenhurst.
Amb la col·laboración del Goethe Institut.

Cinquè pel·lícula del director romanès Corneliu Porumboiu (12:08 East of Bucharest), Politist, Adjectiv explica la història d’un jove policia que passa una crisi personal quan es veu pressionat a arrestar un jove sospitós de vendre haixix. Porumboiu retrata tant la rutina de l’adolescent com la del policia amb un guió i una posada en escena minimalistes i sense desmesures, donant peu a una història que sembla anecdòtica però que revela les complexes dimensions morals de qualsevol investigació policial.
Premi FIPRESCI i Premi del Jurat Un Certain Regard, Cannes 2009.

SAMSON AND DELILAH
de Warwick Thornton.
Austràlia, 2009. 101 min.
Intèrprets: Rowan McNamara, Marissa Gibson, Mitjili Gibson, Scott Thornton.

El món dels adolescents Sansón i Dalila es redueix a una petita comunitat aborígen al desert central d’Austràlia, un lloc on la vida va passant sense que a ningú sembli amoïnar-li gaire. Quan la desgràcia cau al seu damunt, decideixen fugir i comença llavors un autèntic viatge per la supervivència. Perduts, menyspreats i sols, descobriran que la vida fora de la comunitat pot ser injusta i cruel. Aquesta història d’amor que oscil·la entre la ficció i el documental, protagonitzada per actors novells, suposa el debut en la direcció de Warwick Thornton. Guanyadora de la Càmera d’Or del darrer Festival de Cannes, la pel·lícula ha arrasat en els premis de l’Acadèmia Australiana de Cinema.
Càmera d’Oro, Cannes 2009.