Dimarts, 6 de Maig de 2008

CINEAMBIGÚ estrena ANNIE LEIBOVITZ: LIFE THROUG A LENS

DIMARTS 13 MAIG| 20:15 i 22:15h

ANNIE LEIBOVITZ: LIFE THROUGH A LENS
de Barbara Leibovitz.

EUA, 2006. 90 min. Betacam.
Entrevistats: Mikhail Baryshnikov, Tina Brown, Graydon Carter, Rosanne Cash, Hillary Rodham Clinton, Whoopi Goldberg, Mick Jagger, Bette Midler, Demi Moore, Mark Morris, Yoko Ono, Keith Richards, Arnold Schwarzenegger, Patti Smith, Gloria Steinem, Jann Wenner, Anna Wintour.

leibovitz_a_top.jpg

Annie Leibovitz és tota una icona del segle XX, autora d’algunes de les imatges més emblemàtiques dels últims 30 anys, una de les fotògrafes contemporànies més influents. Ha retratat als rics i famosos, als poderosos, a personatges extravagants, únics i excepcionals, i a figures públiques de dubtosa reputació. Magistral en l’exposició dels seus temes fotogràfics, la vida de Leibovitz sempre ha estat envoltada d’un gran secretisme. En aquest documental, va prendre la decisió de mostrar al públic el seu procés de treball, el seu viatge personal i el seu delicat equilibri entre la fama i la família, i ho va fer davant una càmera manejada per la seva germana petita.

Web oficial

Comments Off » Archivado en Cineambigú, Programació a las 10:13.

volver arriba

Dijous, 10 de Gener de 2008

CONTRA LA CENSURA AL CINEMA TAILANDÈS

Com sap el públic del BAFF, l’únic que ha pogut veure a Barcelona la darrera películ.la del director Apichatpong Weerasetakul Syndromes and The Century, la pel.lícula ha patit en el moment de la seva estrena al seu país d’origen la censura del govern tailandès. Un moviment auspiciant pel mateix Weerasetakul anomenat Free Thai Cinema recull signatures per protestar contra la censura generalitzada al cinema tailandès. Per donar suport a la iniciativa només s’ha de signar en aquest enllaç.

apichatpong.jpg

Comments Off » Archivado en News a las 11:54.

volver arriba

Dissabte, 13 de Octubre de 2007

CINEAMBIGÚ al CINEMA MALDÀ

Una selección del mejor cine inédito actual y los éxitos más destacados de los festivales internacionales, prestando especial atención al cine europeo más reciente. Cada semana un nuevo estreno, en dos únicos pases, en VOSE y 35 mm.
ambi07.jpg
CINE MALDÀ
35mm i VOSE
Carrer del Pi 5. Barcelona
Metro Catalunya

PREU ENTRADES
Entrada: 6 euros
Abonaments 5 entrades: 25 euros
Venta a la taquilla cinema Maldà

Comments Off » Archivado en 100.000 retinas, Cineambigú a las 19:58.

volver arriba

Dijous, 13 de Setembre de 2007

ARXIU DE PEL·LÍCULES PRESENTADES A CINEAMBIGÚ

Kitchen, de Yim Ho. Hong Kong/Japó, 1997.
The Sanguinaires, de Laurent Cantet. França,1997.
Frankfurt-Millenium, de Romuald Karmakar. Alemanya, 1997.
Tamas and Juli, de Ildiko Enyedi. Hongria, 1997.
The Hole, de Tsai Ming-Liang. Taiwan, 1997.
The Wall, de Alain Berliner. Bèlgica, 1997.
The Book of Life, de Hal Hartley. EUA, 1997.
September Songs: The Music of Kurt Weill, de Larry Weinstein. Canadà, 1997.
The House, de Sharunas Bartas. Francia/Portugal/Lituania, 1997.
Mamá es boba, de Santiago Lorenzo. España, 1998.
Cosmos, de Manon Briand. Canadá, 1996.
Eclipse, de Jeremy Podeswa. Canadá, 1995.
Djöflaeyjan (Devil´s Island), de Fridrik Thor Fridriksson. Islandia, 1997.
Winterschläfer, de Tom Tykwer. Alemania, 1997.
Silvester Countdown, de Oscar Roehler. Alemania, 1997.
Topless Women Talk About Their Lives, de Harry Sinclair. Nueva Zelanda, 1997.
Saint Clara, de Ari Folman y Ori Sivan. Israel,1995.
Marian, de Pétr Václav. República Checa, 1996.
71 Fragmente einer Chronologie des Zufalls, de Michael Haneke. Austria, 1994.
Le ciel est à nous, de Graham Guit. Francia, 1997.
Timeless, de Chris Hart. EE UU, 1996.
Megacities, de Michael Glawogger. Alemania, 1998.
Sombre, de Philippe Grandrieux. Francia, 1998.
Comedian Harmonists, de Josep Vilsmaier. Alemania, 1997.
Fast Food, de Stewart Sugg. Reino Unido, 1998.
Plus-minus null, de Eoin Moore. Alemania, 1998.
The Life of Stuff, de Simon Donald. Reino Unido, 1998.
Bent, de Sean Mathias. Reino Unido, 1997.
Soup, de George Tiffin. Reino Unido, 1997.
Zugvögel, de Peter Lichtefeld. Alemania, 1997.
Stella does Tricks, de Coky Giedroyc. Reino Unido, 1996.
Abendland, de Fred Kelemen. Alemania, 1998.
23, de Hans-Christian Schmid. Alemania, 1998.
Viehjud Levi, de Didi Danquert. Alemania, 1999.
The Butcher Boy, de Neil Jordan. EE UU, 1997.
Moloch, de Aleksandr Sokurov. Rusia/Alemania, 1999.
Of Freaks and Men, de Alexei Balabanov. Rusia, 1998.
Zusje, Robert Westdijk. Holanda, 1995.
Adieu, plancher des vaches, de Otar Iosseliani. Francia, 1999.
Seul contre tous, de Gaspar Noé. Francia, 1998.
La sonámbula, de Fernando Spiner. Holanda, 1998.
Siberia, de Robert Westdijk. Holanda, 1998.
Terra Nova, de Paul Middledtich. Australia, 1998.
Medium Cool, de Haskell Wexler. EE UU, 1969.
Dante no es únicamente severo, de J. Esteva y J. Jordá. España, 1967.
Film About a Woman who…, de Ivonne Rainer. EE UU, 1974.
Journeys from Berlin, de Ivonne Rainer. EE UU, 1971-1980.
De cierta manera, de Sara Gómez. Cuba, 1974.
Zorns Lemma, de Hollis Frampton. EE UU, 1970.
Nostalgia, de Hollis Frampton. EE UU, 1971.
Vida en sombras, de Lorenzo Llobet Gracia. Spain, 1948.
Some Chance operations, de Renée Green. EE UU, 1999.
Super 8 1/2, de Bruce Labruce. Canadá, 1994.
Lonesome Cowboys, de Andy Warhol. EE UU.
I, a Man, de Andy Warhol. EE UU, 1967.
Dropouts, de Will Wissink. Holanda, 1998.
Yo soy así, de Sonia Herman Dolz. Holanda, 2000.
L’Humanité, de Bruno Dumont. Francia, 1999.
Les amants criminels, de François Ozon. Francia, 1999.
Fiona, de Amos Kolleck. EE UU, 1998.
One More Kiss, de Vadim Jean. Reino Unido, 1999.
Love, Honour & Obey, de Dominic Anciano y Ray Burdis. Reino Unido, 1999.
Nasty Neighbours, de Debbie Isitt. Reino Unido, 1999.
Crossmaheart, de Henry Herbert. Reino Unido, 1998.
Kurz und Schmerzlos, de Fatih Akin. Alemania, 1998.
Downhill City, de Hannu Salonen. Alemania, 1999.
Kismet, de Andreas Thiel/Kai Hensel. Alemania, 1999.
The Clandestine Marriage, de Christopher Miles. Reino Unido, 1998.
Absolute Giganten, de Sebastian Schipper. Alemania, 1999.
Wege in die Nacht, de Andreas Kleinert. Alemania, 1999.
New Year´s Day, de Suri Krishnamma. Reino Unido, 1999.
Songs from the Second Floor, de Roy Andersson. Suecia, 2000.
1999, Madeleine, de Laurent Bouhnik. Francia, 1999.
Rien à faire, de Marion Vernoux. Francia, 1999.
Chopper, de Andrew Dominik. Australia, 2000.
Audition, de Takashi Miike. Japón, 1999.
Beau Travail, de Claire Denis. Francia, 2000.
Pola X, de Leos Carax. Francia, 1999.
In the Mood for Love, de Wong Kar-wai. Hong Kong, 2000.
Lacapagira, de Alessandro Piva. Italia, 1999.
Lise et André, de Denis Dercourt. Francia, 2000.
Strange Planet, de Emma-Kate Croghan. Australia, 1999.
Guns on the Clackamas, de Bill Plympton. EE UU, 1995.
Sonnenallée, de Leander Haussmann. Alemania, 2000.
Du poil sous les roses, de Agnès Obadia y J.J. Chervier. Francia, 2000.
Karnaval, de Thomas Vincent. Francia, 1988.
Pas d’histoires!, 12 regards sur le racisme au quotidien, varios directores. Francia, 2000.
Frogs for Snakes, de Amos Poe. EE UU, 1999.
Juha, de Aki Kaurismäki. Finlandia, 1999.
Brother, de Takeshi Kitano. Japón, 2000.
Bleu le ciel, de Dominique Boccarossa. Francia, 2000.
Dröle le Félix, de Olivier Ducastel y Jacques Martineau. Francia, 2000.
On appelle ça…le primtemps, de Hervé Le Roux. Francia, 2000.
Im Juli, de Fatih Akin. Alemania, 2000.
Vergiss Amerika, de Vanessa Jopp. Alemania, 2000.
Die Unberürhrbare, de Oskar Roehler. Alemania, 2000.
England!, de Achim von Borries. Alemania, 2000.
8 1/2 Women, de Peter Greenaway. Reino Unido, 1998.
House!, de Julian Kemp. Reino Unido, 1999.
Hotel Splendide, de Terence Gross. Reino Unido, 2000.
Late Night Shopping, de Saul Metzstein. Reino Unido, 2000.
Red Dirt, de Tag Purvis. EE UU, 1999.
Time Code, de Mike Figgis. EE UU, 2000.
Hotel, de Mike Figgis. Reino Unido/Italia, 2001.
This Filthy Earth, de Andrew Kötting. Reino Unido, 2001.
Black Box Brd, de Andres Veiel. Alemania, 2001.
Ceu vieux rêve qui bouge, de Alain Guiraudie. Francia, 2001.
Nichts bereuen, de Benjamin Quabeck. Alemania, 2001.
This is not a Love Song, de Billie Eltringham. Reino Unido, 2001.
Werckmeister Harmóniák, de Béla Tarr. Hungría/Alemania/Francia, 2000.
Toter Mann, de Christian Petzhold. Alemania, 2001.
Imago, de Marie Vermillard. Francia, 2001.
Jazz seen, de Julian Benedikt. Alemania, 2001.
How Harry Became a Tree, de Goran Paskaljevic. Reino Unido/Irlanda, 2001.
Ma caméra et moi, de Christophe Loizillon. Francia, 2002.
Downtown 81, de Edo Bertoglio. EEUU, 2000.
Sur mes lévres, de Jacques Audiard. Francia, 2001.
AKA, de Duncan Roy. Reino Unido, 2002.
La chasse aux papillons, de Otar Iosseliani. Francia, 1992.
L’imbalsamatore, de Matteo Garrone. Italia, 2002.
Wesh, wesh, qu’est-ce qui se passe?, de Rabah Ameur Zaïmeche. Francia, 2001.
Halbe Treppe, de Andreas Dresen. Alemania, 2001.
Black and White in Colour, de Mira Erdevicki-Charap. Rep. Checa, 1999.
Satin rouge, de Raja Amari. Túnez/Francia, 2002.
Der Felsen, de Dominik Graf. Alemania, 2001.
La cage, de Alain Roust. Francia, 2002.
Angels of the Universe, de Fridrik Thôr Fridriksson. Islandia/Noruega/Alemania/Dinamarca, 2000.
Le bruit, l’odeur et quelques étoiles, de Eric Pittard. Francia, 2002.
Le lait de la tendresse humaine
, de Dominique Cabrera. Francia, 2001.
Mutanten, de Katalin Gödrös. Alemania/Francia, 2001.
Hukkle, de György Pálfi. Hungría, 2002.
Two Days, de Sean McGinly. EEUU, 2003.
Berlin, Sinfonie einer grosser Stadt, de Thomas Schadt. Alemania, 2002.
Megacities, de Michael Glawogger. Alemania, 1998.
Jenseits der Stille, de Caroline Link. Alemania, 1996.
Ratcatcher, de Lynne Ramsay. Reino Unido, 1999.
Bungalow, de Ulrich Köhler. Alemania, 2002.
Jours tranquilles à Sarajevo, de François Lunel. Francia, 1996.
Gallivant, de Andrew Kötting. Reino Unido, 1997.
Führer ex, de Winfried Bonengel. Alemania, 2002.
Pure, de Gillies MacKinnon. Reino Unido, 2002.
La vie nue, de Dominique Boccarossa. Francia, 2002.
The Principles of Lust, de Penny Woolcock. Reino Unido, 2003.
Pigs Will Fly, de Eoin Moore. Alemania. 2002.
Mortel transfert, de Jean-Jacques Beinex. Francia. 2001.
Kiss of Life, de Emily Young. Reino Unido/Francia. 2003.
Lichter, de Hans Christian-Schmidt. Alemania. 2002.
Un homme un vrai, de Jean-Marie y Arnaud Larrieu. Francia. 2002.
Lilja 4-ever, de Lukas Moodysoon. Suecia, 2002.
Fickende Fische, de Almut Fische. Alemania, 2001.
The Sea, de Baltasar Kormakur. Islandia-Francia, 2002.
The Last Great Wilderness, de David Mackenzie. Escocia, 2002.
A festa de Margarette, de Renato Falcão. Brasil, 2002.
Occident, de Christian Mungiu. Rumanía, 2002.
Meisje, de Dorothee Van den Berghe. Bélgica/Holanda, 2002.
Elle est de nôtres, de Siegrid Alny. Francia, 2003.
Befreite Zone, de Norbert Baumgarten. Alemania, 2002.
Moonlight, de Paula van der Oest. Holanda/Reino Unido/Luxemburgo, 2002.
Falcons, de Fridrik Thor Fridriksson. Islandia, 2002.
The Suit, de Bakhtiyar Khudoinazarov. Rusia/Alemania/Francia/Italia, 2003.
Edi, de Piotr Trzaskalski. Polonia, 2002.
Anita and Me, de Metin Huseyin. Reino Unido, 2002.
Depuis qu’Otar est parti, de Julie Bertucelli. Francia/Bélgica, 2003.
Elefantenherz, de Züli Aladag. Alemania, 2002.
Nói albinói, de Dagur Kari. Islandia/Alemania/Reino Unido/Dinamarca, 2003.
Schultze Gets the Blues, de Michael Schorr. Alemania, 2003.
Bodysong, de Simon Pummell. Reino Unido, 2003.
Return of the Tüdelband, de Jens Huckeriede. Alemania, 2002.
Wondrous Oblivion, de Paul Morrison. Reino Unido, 2002.
Herr Lehman, de Leander Haussmann. Alemania, 2003.
16 Years of Alcohol, de Richard Jobson. Reino Unido, 2003.
Kroko, de Sylke Enders. Alemania, 2003.
L’historie de Marie et Julien, de Jacques Rivette. Francia, 2003.
Roads to Koktebel, de Boris Khlebnikov y Alexei Popogrebsky. Rusia, 2003.
Squint Your Eyes, de Andrej Jakimowski. Polonia, 2003.
Somnambuul, de Sulev Keedus. Estonia/Finlandia, 2003.
Scherbentanz, de Chris Kraus. Alemania, 2002.
Twist, de Jacob Tierney. Canadá, 2003.
L’esquive, de Abdellatif Kechiche. Francia, 2003.
Om jag vänder mig om (Daybreak), de Björn Runge. Suecia, 2003.
Primo amore, de Matteo Garrone. Italia, 2003.
Unterwegs, de Jan Krüger. Alemania, 2004.
The Yes Men, de Dan Ollman, Sarah Price y Chris Smith. EEUU, 2003.
Bose Zellen (Free Radicals), de Barbara Albert. Austria/Alemania/Suiza, 2003.
Cold Light, de Hilmar Oddson. Islandia, 2004.
Witnesses, de Vinko Bresan. Croacia, 2003.
Fakers, de Richard Janes. Reino Unido, 2004.
Le mur, de Simone Bitton. Francia/Israel, 2004.
Baboussia, de Lydia Bobrova. Rusia/Francia, 2003.
Vendredi soir, de Claire Denis. Francia, 2002.
Wild Side
, de Sébastien Lifshitz. Francia/Bélgica/Reino Unido, 2003.
The Last Train, de Alexei German. Rusia, 2003.
Un homme sans l’occident, de Raymond Depardon. Francia, 2002.
Profils paysans: le quotidien, de Raymond Depardon. Francia, 2005.
Die Mitte, de Stanislaw Mucha. Alemania, 2005.
Folie privée, de Joachim Lafosse. Francia/Bélgica, 2004.
Kammerflimern, de Hendrik Hölzemann. Alemania, 2004.
For the Living and the Death, de Kari Paljakka. Finlandia, 2004.
Vaterland, de David Jarab. República Checa, 2004.
4 (chetyre), de Ilya Khrzhanovsky. Rusia, 2004.
Schläfer, de Benjamin Heisenberg. Alemania, 2005.
Clean, de Olivier Assayas. Francia, 2004.
A Hole in my Heart, de Lukas Moodysson. Suecia, 2004.
A Perfect Day, de Joana Hadjithomas y Khalil Joreige. Francia/Líbano/Alemania, 2005.
Eastern Sugar, de Ferenc Török. Hungría, 2004.
Ultranova, de Bouli Lanners. Bélgica/Francia, 2004.
Gespenster, de Christian Petzold. Alemania/Francia, 2004.
Unknown Pleasures, de Jia Zhang-ke. China, 2002.
Zim and Co., de Pierre Jolivet. Francia, 2004.
Mother and Son, de Aleksandr Sokurov. Rusia/Alemania, 1997.
The Sun, de Aleksandr Sokurov. Rusia/Italia/Francia/Suiza, 2004.
Los que me quieren cogerán el tren, de Patrice Chéreau. Francia, 1998.
My Summer of Love, de Pawel Pawlikowski. Reino Unido, 2004.
Status yo!, de Till Hastreiter. Alemania/Suiza, 2004.
Kekexili: Mountain Patrol, de Lu Chuan. China/Hong Kong, 2004.
Brødre, de Susanne Bier. Dinamarca, 2004.
Alice, de Marco Martins. Portugal, 2005.
Crustaces et coquillages, de Olivier Ducastel y Jacques Martineau. Francia, 2005.
Dealer, de Benedek Fliegauf. Hungría, 2004.
Nenette et Boni, de Claire Denis. Francia, 1996.
L’intrus, de Claire Denis. Francia, 2004.
Remake, de Roger Gual. España, 2006.
Le clan, de Gaël Morel. Francia, 2004.
Donnie Darko, de Richard Kelly. EE UU, 2001.
The Death of Mr. Lazarescu, de Cristi Puiu. Rumanía, 2005.
Boleiros, de Ugo Giorgetti. Brasil, 1998.
Die elf Teufel, de Zoltan Cordan. Alemania, 1927.
A Blue Automobile, de Hiroshi Okuhara. Japón, 2004.
Aus des tiefe des Raumes, de Gil Mehnert. Alemania, 2004.
Die Champions, de Christoph Hübner y Gabriele Voss. Alemania, 2003.
Douches froides
, de Antony Cordier. Francia, 2005.
The Other Final, de Johan Kramer. Holanda, 2003.
Adelante muchachas, de Erika Harzer y Kalle Stayman. Alemania/Honduras, 2004.
Four Shades of Brown, de Tomas Alfredson y Killinggänget. Suecia, 2004.
Bando et le ballon d’or, de Cheik Doukouré. Guinea, 1993.
Fimpen, de Bo Wideberg. Suecia, 1973.
Cache cache, de Yves Caumon. Francia, 2005.
Ronda nocturna, de Edgardo Cozarinsky. Argentina/Francia, 2005.
Rois et reine, de Arnaud Desplechin. Francia, 2004.
Czech Dream, de Vit Klusák y Filip Remunda. República Checa, 2004.
Les amants reguliers, de Philippe Garrel. Francia, 2005.
Play, de Alicia Scherson. Chile/Argentina/Francia, 2005.
Mysterious Skin, de Gregg Araki. EE UU, 2004.
Parapalos, de Ana Poliak. Argentina, 2004.
Monsterthursday, de Alrid Østin Ommundsen. Noruega, 2004.

Monobloc, de Luis Ortega. Argentina, 2005.
Alex, de José Alcala. Francia, 2005.
Linda, Linda, Linda, de Nobuhiro Yamashita. Japón, 2005.
Willenbrock, de Andreas Dresden. Alemania, 2005.
La Moustache, de Emmanuel Carrère. Francia, 2005.
Pavee Lackeen, de Perry Ogden. Irlanda, 2005.
Slumming, de Michael Glawogger. Austria, 2005.

Comments Off » Archivado en Arxiu pel.lícules a las 19:58.

volver arriba

Dilluns, 13 de Agost de 2007

100.000 retinas

En 1994 nació en Barcelona 100.000 RETINAS, difusora de cine en versión original al que el público tiene difícil acceso, con el objetivo de crear nuevas vías de difusión cinematográfica en nuestro país. Desde su fundación, 100.000 RETINAS ha conseguido aumentar la oferta cinematográfica de Barcelona, consolidar una programación estable y realizar una serie de eventos que en conjunto constituyen una oferta diferente, original y complementaria de la existente. En 2001 obtuvo el Premio Sant Jordi de Cinematografía a la mejor programación en Versión Original.

100.000 RETINAS organiza diversas actividades totalmente consolidadas dentro de la oferta cultural de Barcelona:

CINEAMBIGÚ
FESTIVAL DE CINE ASIÁTICO / BAFF
CINE SIN TECHO

Comments Off » Archivado en 100.000 retinas a las 19:57.

volver arriba

Créditos y demás

© 100.000 retinas - In Movies We Trust | Powered by WP 2.0.4. |